L’acústica arquitectònica és una ciència tan complexa com necessària.
Avui, t’expliquem en què se centra aquesta branca arquitectònica, quins són els seus fonaments i per què pren cada cop més rellevància en l’actualitat. Així que, posa’t còmode/a i comencem!
Lo que encontrarás en este artículo:
- Què és l’acústica arquitectònica?
- Per què és important?
- Quin tipus de problemes acústics corregeix l’acústica arquitectònica?
- L’evolució històrica de l’acústica arquitectònica
- El pare de l’acústica arquitectònica moderna
- Cap a on anem?
Què és l’acústica arquitectònica?
L’acústica arquitectònica és una branca de l’arquitectura que combina coneixements científics i d’enginyeria per aconseguir un bon so dins de l’edifici.
El seu objectiu és, per tant, l’estudi del disseny de llars i edificis per obtenir un rendiment acústic òptim.
Per aconseguir-ho, l’acústica arquitectònica estudia el que passa amb les ones sonores des que surten del focus fins que arriben a l’audiència, així com les propietats acústiques dels materials de construcció emprats i el seu impacte en l’acústica general de l’espai.
Per fer-ho, l’arquitecte utilitza el disseny dels elements físics (per exemple, parets i terres) d’un edifici per reduir el soroll i l’eco, millorar la intel·ligibilitat de la parla, minimitzar la reverberació i/o crear una atmosfera a través d’espais oberts o protegits amb propietats acústiques particulars.
Per què és important?
La idea de l’actuació acústica en l’arquitectura és crear un espai que soni bé.
Fins i tot es pot veure com una vessant de l’arquitectura ambiental, que cerca la integració de la sostenibilitat en la construcció, mitjançant espais compromesos amb la qualitat de l’home i la cura del medi ambient.
Aquest enfocament de dissenyar espais que sonin bé té molts beneficis:
✔️ Correcció acústica en ambients sorollosos (com ara fàbriques)
✔️ Afavorir l’acústica en entorns silenciosos (com ara biblioteques)
✔️ Millora de la intel·ligibilitat de la parla en espais pensats per acollir moltes persones.
✔️ Millora de la transmissió de so en auditoris, aules i altres espais concebuts amb un focus unidireccional de transmissió de so.
Com ja et vam explicar en aquest article, l’acústica afecta el nostre benestar i el nostre entorn, cosa que va molt més enllà del confort en un espai concret.
Avui dia, fins i tot els neuròlegs parlen del paper de l’acústica en el nostre cervell i en la nostra salut mental.
Quin tipus de problemes acústics corregeix l’acústica arquitectònica?
Hi ha tres tipus d’acústica: reverberant, semireverberant i no reverberant.
☑️ L’acústica reverberant es caracteritza pels reflexos de les ones sonores en superfícies dures, com una sala de concerts o un auditori. Aquest tipus d’acústica es troba amb més freqüència en espais grans on les ones de so reboten a les parets, sostres, materials del terra o altres superfícies.
En espais amb aquestes característiques, l’acústica arquitectònica tractarà de mitigar la reverberació mitjançant solucions que absorbeixin el so, com els panells Woodslines.
☑️ A mig camí entre l’acústica reverberant i la no reverberant hi ha l’acústica semi-reverberant, creada per absorció, filtració o difusió a través d’una habitació; les ones de so reboten en diverses superfícies dins de l’habitació, però produeixen reflexos limitats.
☑️ Finalment, l’acústica no reverberant es crea per absorció i transmissió a través d’un espai obert. Com el seu nom indica, el problema rau justament en el fenomen contrari al que es produeix amb la reverberació.
En espais oberts amplis, el repte està a permetre que el so viatgi en distàncies llargues sense perdre la seva intensitat. És el cas de concerts, xerrades o mítings que se celebren a l’aire lliure.
En definitiva: sigui quina sigui la naturalesa acústica d’un espai, sempre existeixen solucions per millorar-la i aconseguir que les ones sonores es comportin de la manera desitjada.
L’evolució històrica de l’acústica arquitectònica
Encara que pugui semblar quelcom nou, les primeres pistes que tenim sobre l’acústica arquitectònica es remunten a escrits del segle I a.C, quan Marc Vitruvi Polió, enginyer militar de Juli Cèsar, descrivia la concepció de dissenys acústics per als antics teatres romans.
Marc Vitruvi Pol·lió va detectar que podia utilitzar gerres de bronze afinades que actuaven com a ressonadors, greus o aguts.
D’altra banda, a les esglésies cristianes, de voltes altes, es col·locava un tornaveu sobre el púlpit, que evitava que el so del predicador es perdés per les voltes.
La història també ens ha deixat exemples notables d’acústica arquitectònica a Mesoamèrica, com el famós efecte sonor que Chichen Itzá va aconseguir al Temple de Kukulkán, anomenat «la cua del Quetzal».
Please accept the cookie consent
Tot i així, l’acústica arquitectònica de l’antiguitat era purament pràctica.
El pare de l’acústica arquitectònica moderna
L’acústica moderna, amb els seus estudis i fórmules, va néixer a finals del segle XIX gràcies al físic estatunidenc Wallace Clement Sabine.
El 1895, els membres del consell de la Universitat de Harvard van comprovar que l’acústica del museu d’Art Fogg, acabat d’inaugurar, era pèssima i el discurs dels oradors, inintel·ligible.
Quan van demanar a Sabine que resolgués el problema, aquest va arribar a la conclusió que el problema residia en l’excessiva reverberació de la sala.
Per reduir-la, va cobrir les parets amb feltre, un tipus d’absorbent acústic.
Tot i que no es tractava de la solució perfecta, l’acústica va millorar i Sabine va ser contactat per a altres projectes.
Això el va portar a desenvolupar la fórmula de càlcul que ens permet conèixer el temps de reverberació del so en un espai, una fórmula que continuem utilitzant en l’actualitat.
Cap a on anem?
Segons l’Organització Mundial de la Salut, la contaminació acústica ocupa el segon problema de salut, just darrere de la contaminació de l’aire.
Durant els propers anys, ens veurem obligats a ser més conscients de la creixent importància de l’acústica en el disseny d’edificis. De la mateixa manera que ens hem vist obligats a desenvolupar la nostra consciència ambiental.
Com a professionals del món de l’arquitectura i la construcció, no sempre resulta fàcil traslladar aquesta importància al client final perquè entengui el valor afegit de certes solucions acústiques.
Però sempre hem d’explicar de manera categòrica que la comoditat acústica influeix en un espai i en la nostra salut i benestar.
Actualment, fins i tot les universitats estudien els efectes perjudicials del soroll i quines són les millors pràctiques per integrar un disseny d’espai o edifici acústic.
Així que, avui, més que mai, necessitem dissenys d’edificis que tinguin en compte aquest aspecte.
Per sort, existeixen cada vegada més materials de construcció que permeten un acabat estètic, acústic i fins i tot sostenible. I el nostre producte n’és un bon exemple.